Receptari
Atenció cuina!
La tradició pesquera, l'horta i la indústria xocolatera han proporcionat a la Vila Joiosa un amplíssim receptari tradicional que podem degustar en alguns restaurants i bars de la ciutat. Però, com volem que en tornar a casa seguisques assaborint aquest poble mariner, hem seleccionat algunes de les receptes més representatives.
Tapes, arrossos, guisats i dolços que fan les delícies dels paladars més exigents i que, en alguns casos, a través d'aquests descobrim algunes de les tradicions d'aquest poble de la Costa Blanca ple de color, tradició i sabor.
1. Amassar la farina amb aigua bollint i un pessic de sal.
2. Coure en aigua les bledes netes i trossejades, i deixar-les escórrer fins que estiguen ben seques.
3. Formar discos finets de massa, d'uns 12 centímetres de diàmetre, i cobrir la meitat d'aquests de bledes.
4. Escampar la pebrera molta i afegir unes molles de melva prèviament dessalada.
5. Cobrir amb els altres discos de pasta i tancar les vores.
6. Untar amb oli i rostir el bollet en una 'lloseta' o paella antiadherent.
1. Passar el peix per l'oli calent, reservar-lo i sofregir la ceba a foc lent.
2. A mitja cocció, afegir les bajoquetes i després la carabassa, pelada i a trossos.
3. Escampar la pebrera molta, donar un parell de voltes i afegim l’aigua.
4. Quan comence a bollir, hi tirem l'arròs i el safrà.
5. Reincorporar el peix en l'últim moment i servir sense dilació.
6. Ha de quedar caldós o melós.
1. Sofregir la ceba a foc lent amb el vitet i l'orenga.
2. Afegir els calamars nets i sense barca.
3. Pujar el foc i fregir durant uns 8 minuts remenant de tant en tant.
1. Es munten les clares a punt de neu.
2. I s'hi afegeix el sucre, els rovells, la canyella i la llima, l'oli i l'ametlla molta. .
3. Cada vegada que hi afegim un ingredient, anem remenant la mescla.
4. Finalment s'hi afegeix la farina amb soda barrejada i la llet.
5. Quan en tinguem una barreja homogènia, ho fiquem al forn durant 1 hora a 170 º.
1. Col·locar el peix en una cassola de ferro o de fang amb les creïlles i les cebes pelades i trossejades (millor a rodanxes).
2. Picar molt fi l'all i el julivert, i escampar-ho per damunt juntament amb la sal, la pebrera molta i l'oli.
3. Cobrir-ho amb aigua i dur-ho al foc.
4. Coure-ho fins que la creïlla estiga tendra.
El nardo és un còctel popular amb cafè granissat i absenta que s'ha convertit en la beguda típica de la Vila Joiosa. Deu el seu nom a un grup de vilers que, quan van tornar d'Alacant de veure una actuació de Celia Gámez, van acudir a l'emblemàtic Café Mercantil. Com és habitual a la Vila mesclar licors i era estiu, van decidir mesclar absenta amb cafè granissat per a refrescar-se. Com que van cantar diverses vegades la cançó "Nardo Caballero" i la mescla els va agradar, la van batejar com a ‘nardo’.
1. Sofregir-hi les pebreres a trossos amb els alls: no cal pelar-los, amb un tall o un colp de morter n’hi ha prou. Reservar-ho.
2. Sofregir-hi la carabassa i la tomaca pelada sense llavors.
3. Quan estiga quasi fet, afegir el sangatxo que haurà estat a remull un dia abans.
4. Passats uns minuts, afegir-hi la pebrera i els alls, tastar-ho i afegir-hi sal, si cal.
1. Sofregim en una olla la creïlla i la col i apartem.
2. En el mateix oli sofregirem la nyora, els alls i la tomaca, ho piquem i hi afegim sal.
3. Hi afegim oli i hi sofregim el peix; hi afegim la creïlla i la col.
4. Ho cobrim tot d'aigua i hi afegim la picada del morter, ho bollim uns 15 minuts fins que el peix i la creïlla estiguen fets. El caldo colat l'utilitzarem per fer l'arròs.
5. En una paella sofregim l'arròs i afegim el caldo.
6. Si volem trobar-hi algun 'entropessó', hi podem afegir anelles de calamar, calamarets, gambetes o trossets de sépia, que prèviament s'hauran sofregit.
7. Afegim el caldo (el doble que d'arròs aproximadament) i deixem coure uns 15-18 minuts.