Rutes de Snorkel
L'extensa costa i la diversitat de platges i cales que ens ofereix la Vila Joiosa permet la pràctica de diferents esports a la mar. Entre les diferents modalitats esportives que ens brinda la mar és el snorkel, que consisteix en l’observació del fons aquàtic des de la superfície proveïts d'ulleres i tub de ventilació. És, sens dubte, la manera més respectuosa d'introduir-nos i romandre a la mar, per fer-ho generalment des de la costa i sense mitjans contaminants, i desenvolupar-se en la superfície sense contacte amb el fons i la vida que hi ha en aquest.
És una activitat dirigida a xiquets i adults, l'únic que es requereix és saber nadar i trobar-se còmode a l'aigua; i, sobretot, ser respectuós amb l'entorn: no cal oblidar que la mar és el major ecosistema del nostre planeta. El snorkel ens permet gaudir de la mar i cuidar-la.
Ací tens sis rutes de snorkel en les diferents platges de La Vila, amb uns espectaculars fons aquàtics i vida marina esperant-te.
Sota la Torre de guaita del Xarco trobem a banda i banda un pintoresc litoral que es plega per a formar platges i xicotetes cales. Una de les més adequades per al snorkel és, sens dubte, la que queda a la dreta de la Torre, i accedim a ella a través d'un curt sender que travessa un xicotet turó. De seguida tindrem les meravelloses vistes zenitals de la cala i els seus colorits fons en què destaquen els entrants de la costa rocosa a la mar, com si hi foren llengües de pedra.
Ens equipem i accedim a l'aigua, molt poc profunda per haver-hi una plataforma entapissada d'algues marrons. Als pocs metres podem iniciar el recorregut que ens portarà a buscar la zona de transició de la roca a la frondosa praderia de posidònia, en molt bon estat i amb abundants peixos i animals marins que troben casa i menjar en aquest selvàtic entorn. Els tords són habituals i semblen sempre enfeinats anant d'ací cap allà.
.jpg)
Altres éssers romanen gairebé mòbils com les acolorides estrelles o permanentment adherits a el fons com la nacra, espècie de clòtxina gegant tesa des de la base en l’arena.
La profunditat en tot el recorregut és molt reduïda i només en els blancs arenals podem arribar-hi a -3 metres, la qual encara és menor en les zones de posidònia i de roca.
Després de reconéixer el perfil exterior de les llengües, al girar l'última invertirem el rumb i ens aproparem més a la roca, on els infinits plecs i buits acullen nombrosos peixos i xicotets crustacis, i on, amb una mica de sort, podrem descobrir la presència d'algun esquiu polp darrere del seu elaborat parapet de pedres. Aquesta platja és un lloc tranquil, discret i on, fins i tot, en ple estiu podem estar-hi gairebé sols.
Un dels racons més discrets de litoral de la Vila Joiosa és la platja coneguda com la Caleta, als peus d'un exclusiu hotel des del qual es pot accedir directament, encara que el camí alternatiu siga el que ens porta a la veïna cala de l’Esparralló, per des d'allà travessar cap a la dreta i arribar caminant a la Caleta.
Ací trobem dues platges separades per una punta rocosa. El tram més interessant per a nosaltres és el segon, de manera que podem ficar-nos a l'aigua en aquesta punt i iniciar un recorregut deixant la línia de la platja a la nostra dreta. Al principi hi trobem una plataforma i promontoris rocosos que s'introdueixen a la mar. El fons és de xicotetes pedres redones que contribueixen a la seua lluminositat però, eventualment, poden blanquejar una mica l'aigua.
.jpg)
Quant ens separarem una mica del litoral van apareixent ací i allà roques de bona mida que, de vegades, es presenten aïllades i d’altres en grup. Sobre aquestes, de vegades, es posa alguna xicoteta palaia, un peix pla i blanquinós que requerix de tota la nostra atenció per ser descobert, donada l'extraordinària habilitat d'aquest intel·ligent animal per mimetitzar-se i passar desapercebut.
Si ens en separem encara més, la posidònia va guanyant en frondositat i prompte es presenta com un extens cinturó que acull bancs de salpes. Passada la posidònia ve l’arena, ja sobre els -3 metres, de manera que el millor és no separar-se tant i sobrevolar les roques on la vida és més fàcilment visible. Així podem seguir fins a un illot que descansa a una mica més de -2 metres de profunditat i que podem envoltar. Les parets entapissades d'algues brunes i nombrosos buits alberguen bona quantitat de vida menuda, com ara gobis i, potser, alguna llebre de mar.
Després és bon moment per a invertir-ne el rumb i tornar més prop al litoral, sortejant el rosari de roques que van esquitxant el fons cobertes d'algues, com ara Padina pavonica i Acetabularia, les quals, com sabem, són indicadors biològics de la bona qualitat d’aquestes aigües, fins a tornar a al punt d'inici.
.jpg)
Al sud de la Vila Joiosa, al costat de l'Hotel Montiboli, es troba l'entrada a la platja de l'Esparralló, un discret racó naturista. Només baixar les escales veurem unes enormes roques en les quals podem equipar-nos d'aletes, ulleres i tub, i accedir a l'aigua.
De seguida contemplarem un fons molt net on destaquen les lloses de pedra polida, com a grans còdols modelats per l'acció mil·lenària de l'aigua. Al principi anirem un poc separats de la costa, que quedarà a la nostra esquerra, on la roca passa a ser més rugosa i coberta d'algues i xicotetes anemones. Aniran apareixent matolls de posidònia oceànica envoltats de roca o de blancs arenals, sempre freqüentats per grups de salpes que contrasten la seua lliurea daurada amb l'intens verd d’aquestes plantes.
Cal fixar-s’hi ja que, amb sort, podem trobar algun peix agulla, eixe que sembla una allargada fulla de posidònia a l'espera de caçar larves de crustacis.
L’arenal, quan es presenta, és blanquíssim i transmet serenitat, com la resta d'aquest paisatge sorprenent. Passarem davant d'una mossegada a la paret escarpada i després, més endavant, per una altra, on fins i tot es pot entrar a peu. Ací podem invertir el rumb, ja que si seguim endavant arribarem a la platja del Bol Nou.
Al tornar es recomana anar més prop a la paret, que ara quedarà a la nostra dreta, i on domina el substrat dur, amb molts forats i buits que serveixen de casa a multitud de menuts peixos, com ara serrans i gobis. Durant el recorregut podrem veure-hi gairebé de tot, com ara alguna daurada o sards que s'hi acosten per a caçar. Un recorregut molt interessant que, com sempre, procurarem fer acompanyats i ben coberts de protector solar.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Als afores del nucli urbà en sentit sud trobem aquesta excel·lent cala amb facilitat d’aparcament i un quiosc-berenador en què refrescar-nos. És una cala de roca, no massa freqüentada però encantadora, d'aigües clares i fons acollidors.
Encara que tot aquest tram litoral és visitable, us mostrarem el que resta a la dreta del quiosc-berenador segons mirem a la mar. L'accés és còmode i només entrar a l'aigua destacaran les pedres de mida generosament cobertes d'algues vermelloses, encara que varien el seu color segons la temporada de l'any, i també de Padiva pavonica, una alga blanquinosa d'aspecte florit.
Més endavant creixen les zones d’arena esguitades, de vegades, de roques i vorejades de grups de xicotetes pedres en els quals podrem veure algun xicotet polp bé refugiat.
A la part oposada del quiosc-berenador és on més zones rocoses trobem, de vegades en forma de plataformes allargades, que formen algunes xicotetes cornises on és interessant traure el cap.
També per aquí apareixen taques de posidònia, que s'alternen amb Sebadal de Cymodocea, i que són sobrevolades per bancs o grups de salpes, i en temporada, sobretot a finals d'estiu i principis de la tardor, esquadres d'exemplars juvenils d’espets.
Un lloc idoni per anar amb xiquets, ja que la poca profunditat i la varietat de paisatges i vida els faran gaudir d'un complet passeig aquàtic.
La platja Varador, també coneguda com a Estudiants, és al costat del Club Nàutic La Vila i ens ofereix un excel·lent recorregut en snorkel, tot i que també disposa de totes les comoditats per aquells que sols vulguen gaudir del sol.
El recorregut més interessant és el que ix de l'extrem sud de la platja, davant d'un norai que emergeix de l'aigua. Avançarem en la seua direcció i trobarem que s'assenta damunt d'una llarga llengua rocosa que, juntament amb altres més de les que només emergeixen xicotetes puntes, formen una sèrie de parets esglaonades que reposen a uns -6 m sobre un fons d’arena.
Als qui els agraden els descensos a pulmó, podran seguir els pronunciats tallats d'aquestes barres que es troben abundantment entapissades d'algues, esponges; aquestes delicades formacions amb aspecte d’arbust es coneixen com a arbre de Nadal.
En alguns trams ens trobarem completament envoltats de peixos, des de les xicotetes castanyoles fins bancs de peixos, així com exemplars solitaris de daurades.
Cal seguir tot aquest seguit rocós deixant-lo a la nostra dreta, és un saborós entreteniment per a l’ament del snorkel consumat; mentre que, qui busca observar des de poca profunditat, sense descensos, és més recomanable que avance per sobre de les plataformes rocoses i recorrega les estries i els estrats que es generen en solapar les barres que discorren paral·leles al litoral, on la profunditat no va més enllà de -2 metres i, en molts trams, es pot fins i tot fer a peu.
Ací tot és substrat rocós i compacte, encara que ja a la fi del recorregut, per on comença l'escullera del port, apareixen cada vegada més plaques soltes. Per contra, com més oberts anem més és l'abundància de posidònia i de zones d’arena, també sobre els -7 metres.
.jpg)
.JPG)
.jpg)
Aquesta famosa cala naturista, al nord del terme municipal, es presenta discreta entre la muntanya i compta amb unes excel·lents aigües turqueses habitualment transparents i carregades de vida.
És un plaer apropar-se i visitar els seus brillants fons contínuament escortats per núvols de peixos amb orades en les àrees de roca, extensos bancs de salpes sobre praderies de Posidònia oceànica, i mabres, ferreres o palaies en els brillants arenals, paisatges tots que trobem en aquest passeig aquàtic.
Entrant des de la minúscula cala de l'esquerra envoltem de seguida la punta rocosa i volem sobre un fons de pedra amb nombrosos buits i amagatalls per a xicotets peixos.
.jpg)
Si seguim paral·lels a la línia de la platja, sense acostar-nos massa avançarem per un paisatge dominat per formacions rocoses irregulars que prenen colorit de les algues que les encatifen i que estimulen l'acostament de nombroses espècies per alimentar-se.
Aquestes roques es veuen alternades per mates de verdíssima posidònia, en molt bon estat i, més endavant, per clars de sorra.
A mesura que ens acostem a la paret de la dreta, en l'altre extrem, que es presenta vertical en el seu tram submergit, a l'anar a buscar la punta van sorgint grans i voluminoses pedres que de vegades xoquen entre si i que dibuixen curioses finestres al blau. Ací la profunditat pot arribar a -7 metres de manera que el snorkelista avançat podrà gaudir d'emocionants descensos.
La tornada la farem més prop al litoral, decreixent la profunditat i apareixent bitlles de roca nua i xicotets peixos pul·lulant d'ací cap allà.
.JPG)
Agraïments a Rafa Martos