Municipi Romà de Allon
La Vila Joiosa és història. La Vila posseeix una col·lecció única de peces arqueològiques que escriuen la història de la ciutat a través dels pobles que han ocupat aquest bell lloc a la vora de la Mediterrània. Fenicis, grecs, etruscs, ibers i romans es van assentar aquí i van deixar les seues petjades. El subsòl les ha protegit durant milers d'anys i poc a poc van despertant del seu descans per a ser testimoni de la riquesa històrica de la ciutat.
En Vilamuseu podem contemplar peces úniques d'una importància extraordinària de totes les èpoques i civilitzacions, però potser l'època romana és la que més 'sorpreses' ha deparat.
Un veler mercant de 30 metres d'eslora carregat de lingots de plom propietat de Neró; unes termes públiques imperials de grans dimensions; una trinxera (Fossa Fastigata) que delimitava un campament militar de 500 soldats de les guerres sertorianes; la torre funerària millor conservada de la península; restes d'una fàbrica d'estris de pesca del segle I aC… són algunes de les troballes més significatives que demostren la importància d'Al·lon quan l'any 74 dC va ser declarat com municipium romà per l'emperador Vespasià. Però, a més, els fons de Vilamuseu alberguen milers d'objectes de l'època romana de la Vila Joiosa, com una stylus d'os (el boli Bic® de l'època), un sonall de bronze amb el rostre de Déu Somnus, monedes, aixovars ...
El 2006 es van descobrir a la Vila Joiosa les Termes públiques imperials del municipium romà d'Al·lon, construïdes a la fi de segle I dC, època en què s'alçava el Coliseu de Roma o el Vesuvi arrasava Pompeia. Les Termes, a més, s'han trobat en molt bones condicions i de fet són una de les obres civils romanes més ben conservades de la Comunitat Valenciana.
Les Termes públiques Imperials d'Al·lon, a més de les habituals piscines fredes i calentes, sales de massatge i saunes, també comptaven amb espais oberts a l'aire lliure amb vistes al riu per a fer gimnàstica. A l'entrada, on s’hi cobrava l'accés, hi va poder haver un bar i un carrer, amb voreres de pedra, plenes de tendes com una zona comercial.
A més, atenent a la seva grandiositat i ubicació al centre de la ciutat, es creu que els banyistes entrarien per un accés monumental que hi hauria des del Fòrum de la ciutat (al subsòl de l'actual plaça de la Generalitat). Amb aquestes característiques i les seves grans dimensions, podem entendre la importància que va tenir Al·lon després que l'emperador Vespasià, l'any 74 dC, la declarara municipium. El seu territori abastava la totalitat de l'actual Marina Baixa i dins d’aquest hi havia llogarets, viles i residències senyorials com la de l'Albir o la de la Pila a Altea.
Però aquestes termes per a la Vila Joiosa han estat més que una important troballa arqueològica, han significat la prova que Al·lon, la quarta i última ciutat romana de la província d'Alacant, està en el subsòl del centre urbà de la ciutat. Les termes actualment estan tapades i esperant l'execució del Pla director de restauració i posada en valor.
Molt a prop de la Mediterrània, gairebé a la riba de la platja del Torres, vam descobrir la Torre de Sant Josep. Un monument funerari dedicat a Lucio Terencio Marcino que es va construir entre l'any 150-170 dC i que és la més gran de les tres torres funeràries romanes conservades a Espanya. En 1543, quan els corsaris barbarescos van destrossar les muralles de la ciutat, es van desmuntar les pedres de la part superior per a reconstruir-les. Afortunadament, alguns carreus es van quedar pel camí i gràcies a aquests es va saber com era la torre original i es va restaurar.
La Torre era totalment tancada excepte uns orificis en dues de les cares d’aquesta per a fer libacions, ofrenes de vi per a revivificar el difunt.
Els romans soterraven als costats de la calçada perquè quan algú passara per aquell lloc els recordara. Aquesta torre no es va construir per ser contemplada des d'una calçada sinó que està en un talús a prop de l'autopista de l'època, el Mediterrani. Així tots els que navegaven pel Mare Nostrum veien clarament la torre i recordaven a Lucio Terencio.
La Torre estava envoltada d'un muret que contenia un dels més grans recintes funeraris romans coneguts a Europa. Aquest recinte tenia pedestals amb estàtues i un jardí amb plantes relacionades amb el més enllà. Actualment, s'ha recreat aquest jardí al voltant de la Torre amb les plantes que originàriament s’hi podrien localitzar, com són rosa vermella, llorer, vinya, heura, murta, espígol i xiprer, a més d'acant, que tenen relació amb la torre. El jardí rep el nom d'Elaine Evans, mecenes de la restauració del monument.restauración del monumento.
A mitjan segle I dC va partir d'un port proper a Cadis, amb direcció Roma o Narbona, un gran veler comercial, de 30 metres d'eslora, carregat amb 2.500 àmfores plenes de salsa de peix i lingots de plom propietat de l'emperador Neró. Durant la travessia els tripulants van tenir un problema i van decidir acostar-se a l'últim port de la península que trobaven en el seu trajecte, el port d'Al·lon. No obstant això, no ho van aconseguir i a escasses milles de la costa van naufragar. Aquí va dormir en silenci durant més de dos mil anys, fins que l'any 2001 dos bussejadors de la Vila Joiosa, Antoine Ferrer i José Bou, el van descobrir.
El Bou-Ferrer és la major nau mercant romana en excavació a la Mediterrània. La profunditat en què es troba, 25 metres, assequible per als bussejadors, i el seu boníssim estat de conservació van fer que des del primer moment es posaren en marxa iniciatives de protecció i estudi.
Anualment es fan campanyes d'excavació per seguir investigant la nau i anar descobrint noves dades de la seua història. El bon estat de la fusta ha permès conéixer fins la tècnica de fabricació. S'han recuperat fins alguns sarments que protegien les àmfores perquè no es colpejaren entre si, també s'ha trobat la clau del rebost i alguns estris de cuina dels tripulants.
Durant les campanyes d'excavació es permeten visites subaquàtiques, no aptes per a tots els públics, ja que per a poder accedir-hi cal disposar de determinats carnets i nivells de busseig; però és, sens dubte, una experiència que paga la pena viure. A més, les visites subaquàtiques són totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
A Vilamuseu, Museu i seu de la Xarxa de museus i monuments de la Vila Joiosa, hi ha un Centre d'Interpretació del Bou-Ferrer que ens permet veure i tocar els lingots de plom i les àmfores, a més d'altres objectes, que van estar dormint durant dos mil anys a l'interior d'aquest mercant romà en el fons de la Mediterrània.
Si al passejar pel centre de la Vila Joiosa trobes un medalló de bronze amb la paraula Fossa (i llegeixes aquesta paraula en sentit correcte) significa que estàs dins de la zona que va ocupar un campament militar romà de les guerres sertorianes, que hi van tenir lloc entre l’any 83 i 72 aC.
L'eix de la trinxera de protecció que envoltava el campament, la Fossa Fastigata, està marcat amb medallons de bronze a terra.
La fossa tenia uns 2 metres d'ample per 2 de profunditat, quan es va alçar el campament aquesta trinxera es va omplir amb trossos de tova, possiblement de les cases-quarter provisionals que es construïen per protegir-lo durant l'hivern.
Durant aquesta època no es combatia i els soldats s'atrinxeraven, de manera provisional, a prop d'una població ibèrica. En el cas de la Vila Joiosa els soldats controlaven l'entrada a la ciutat i el port, dos punts de comunicació clau per al transport de mercaderies i queviures.
Era un campament romà per 500 homes i va ser el primer que es va descobrir a la Comunitat Valenciana, així com un dels escassos descobriments de conteses bèl·liques de l'època.
Et ve de gust caminar pel mateix camí pel qual passejaven els romans del segle I dC de la ciutat romana d'Al·lon? Doncs a la Vila Joiosa ho pots fer. Es tracta d'un tram de gairebé deu metres de la Via lucentina, el camí que unia fa dos mil anys l'important port d'Al·lon amb Lucentum i pel qual podem passejar com si fórem romans.
Aquest tram de Via lucentina, aquesta 'autopista de l'època de Vespasià', es conservava en perfecte estat a 1,5 metres per baix del sòl actual. S'ha recuperat pedra a pedra a l'alçada del carrer actual perquè es poguera gaudir d'una calçada romana en el seu estat original i, a més situada a la posició i l’orientació exacta.
La via té una amplària de 14 peus romans, és a dir 4,20 metres, espai suficient per a dos carros en paral·lel.
Aquest camí és un dels remodelats pels enginyers romans a meitat de segle I dC, després del creixement de la ciutat per atorgar-li la categoria de municipium. Els tècnics romans buscaven sempre les línies rectes i es construïen d'una manera similar a l'actual: rebaix del terreny, mur de contenció a un costat per evitar l'erosió de la pluges, un nivell de terra piconada i una capa compactada de pedres per a poder caminar sobre aquesta.
